vida


1917

Neix a Barcelona, al carrer de Mallorca, 310, 2on, 2a. Fill de Ramon Roig i Font de Barcelona i de Maud Diggle Puckering també de Barcelona però anglesa per ser anglesos els seus pares, avis i tota la seva família. Fou batejat a la parròquia de la Puríssima Concepció.

 

1920

Assisteix a l’escola primària per a nens al carrer del Bruc- Provença.
La família Roig Diggle, que aleshores ja tenia tres fills, Beatriu, Joan i M. Lourdes, inicien l’anada als estius a Premià de Dalt, a la casa coneguda com a CAN SASTRE.

 
1921

Ingressa al col·legi de Sant Josep de Cluny en el seu mateix barri. Aviat destaca per la seva aplicació i obté premis i medalles pel seu bon compartament. Les seves professores l’elogien freqüentment i el citen com alumne exemplar.
Sor Madeleine, una de les seves professores, aprecia els avenços escolars del nen Joan Roig així com el comportament i la religiositat d’aquest jove alumne que malgrat els seus pocs anys està destacant i mereix admiració.

 

1924

Als set anys, celebra la seva Primera Comunió en el mateix col·legi de Sant Josep de Cluny, juntament amb la seva germana gran, Beatriu. La seva primera comunió fa que la seva mare Maud, s’emocioni profundament per aquell fill observant que ja d’una manera molt clara té una gran vida interior i un intens amor a Déu.
Finalitzat el primer ensenyament, ingressa al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Salle, del carrer Comtal. La seva mare, Maud, l’acompanyava cada dia en els quatre viatges d’anada i tornada del col·legi; en un d’ells expressà a la seva mare el seu desig i la seva intenció de ser missioner.
En el col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Salle va fer els tres cursos de segon ensenyament.

 

1927

Per iniciar el batxillerat ingressa al col·legi dels Escolapis del carrer de la Diputació, on, com en l’anterior centre, es distingí pel seu tracte cordial i obert amb els seus companys. Un gran amic seu fou Joan E. Rucabado i Verdaguer amb qui, en l’estiu a Premià de Dalt, mantingué una gran relació així com amb els seus pares i els seus deu germans.
Amb els seus professors mantingué unes relacions excepcionals molt poc corrents en els joves de la seva edat. Destacà la relació amb els pares Ignasi Casanovas i Francesc Carceller. Aquests dos professors foren màrtirs i l’Església els nomenà beats.

 

1934-1936

Per un greu problema econòmic del pare, la família Roig i Diggle hagué de modificar la seva vida, deixar Barcelona i traslladar-se al Masnou al carrer de Salmerón 47 (avui Jaume I) i evidentment deixar d’estiuejar a Premià de Dalt.

En Joan Roig per tal d’ajudar a la seva família es lloga com a dependent d’un magatzem de teixits. No abandona els estudis que segueix després del treball amb la intenció d’acabar el batxillerat i estudiar per advocat.
Al arribar al Masnou cristià, apòstol i exercitant com era, es posa en contacte amb els joves del Masnou de la Federació de joves Cristians de Catalunya i ingressa a l’esmentada Federació. Tot seguit el nomenen vocal de Pietat i delegat dels Vanguardistes, una vintena de joves de 10 a 14 anys.
Juan Roig Diggle segueix treballant matí i tarda. Va amb tren, anada i tornada a Barcelona, però cada matí va a missa i rep l’Eucaristia. Al Masnou es dedica completament a l’apostolat del seu grup de vanguardistes.
Participa en les tasques de la Federació i es nombrat vice-president del Consell Comarcal de la Federació del Maresme, el que li porta a establir una gran amistat amb el pare Pere Llumà conciliari comarcal al Maresme que de seguida és el seu director espiritual.
Li agrada escriure sobre la qüestió social en el butlletí de la Federació del Masnou Mar Blava i aconsegueix escriure en el diari de Barcelona El Matí a la secció Terres Catalanes.
La vida de Joan Roig l’explica amb singular precisió el seu director espiritual pare Pere Llumà i també tractà molt amb el metge Pere Tarrés amb qui compartia els seus ideals apostòlics.
El metge Pere Tarrés fou sacerdot i per tant era un amic seu espiritual i, a més, el seu metge de confiança.

La revolució esclatada el juliol de 1936 va portar la crema de les esglésies, la destrucció del local de la Federació dels Joves Cristians del Masnou, el trencament brutal de la vida que portava en Joan Roig, que reaccionà lliurant-se a la causa de Déu.
Fotografià les esglésies incendiades, animava tothom que podia, mantenia una fe viva i intensa, estant disposat al martiri.
Com un nou Tarsici, portà l’Eucaristia a casa de la senyora Josepa Rodés del Masnou.

11 de setembre de 1936
Fou pres a casa seva, a la nit i al matí de l’endemà fou assasinat prop del cementiri de Santa Coloma de Gramenet, on és enterrat.
Fou màrtir per un sol motiu: per creure en Jesucrist, ser cristià i proclamar ben alt i cantant, la seva incommovible fe. Les darreres paraules que sortien dels seus llavis foren:
Que Déu us perdoni com jo us perdono.

 

Esglèsia Sant Pere del Masnou