Carta a l’amic Salvador Monpar

Joan Roig i Diggle


Sr. Salvador Monpar:

Amic, suposo i desitjo que, quan rebis aquesta carta, et trobis amb
perfecta salut, com tots nosaltres (g. a D.).

No t’he pogut escriure abans perquè estic molt enfeinat, i per això
aprofito la diada d’avui per a escriure’t.

Desitjo, també, que la vida de soldat et provi molt suposant que el
servei sempre porta les seves incomoditats i malestars, un dels pitjors el
d’haver d’estar lluny de les persones que estimes i dels amics del
Masnou. Des totes maneres has tingut una gran sort al poder anar a
Maó, perquè, suposo que als fejocistes hi hauràs trobat una bona
amistat, que et farà més alegre l’estada. Els d’aquí pensem molt en tu.
El grup va molt bé: hi ha molt d’entusiasme. Ja ha sortit el núm. 1 del
nostre periòdic, que no t’envio perquè no el deixarien entrar al quarter;
si quan escrius ens dius una direcció d’un conegut, al que poguem
enviar, perquè després l’enviarem.

Ja suposo que fas bondat de la bona, perquè de xicots com tu no se’n
pot dubtar i encara que la vida de servei està molt plena de perills
perquè hi ha molt males companyies, i molt mals companys, estic
convençut que en tu no hauran pogut res. Al contrari, el bon exemple
que donaves aquí a Masnou, també el deus donar aquí a Maó. Fent el
servei es pot fer molt de bé i molt d’apostolat, amb molts companys que segurament no han sentit a parlar mai de religió, i això tu ho saps fer molt bé.

També suposo que et deuen donar temps de practicar els deures
religiosos els diumenges. Aprofita-ho i fes-ne aprofitar als altres.
Aquí fa un temps esplèndid: avui mateix és un dia de sol que sembla
que ja sigui estiu. I ara, com que me n’haig d’anar a fer reunió general
amb els avantguardistes, acabo la carta. M’han donat molts records per
tu els rvs. consiliaris, l’Agustí Rosés, i altres fejocistes i els de casa teva.

Rep una abraçada del teu amic que no t’oblida i et té present en les
seves oracions.

Joan Roig i Diggle
Ocata, 14 d’abril de 1936