Vida…!

Publicat a Flama, núm. 206,

6 de març de 1936

Joan Roig i Diggle


Vida…! Vida de pietat. Vida d’unió amb Déu. Segurament haureu ja llegit
l’editorial dedicat tot ell al mot d’ordre que des d’ara ens ha de fer moure a
tots: intensificar la vida de pietat en el nostre grup. Només amb una pietat ben sòlida, amb una inquebrantable unió amb Déu vencerem al món. És el nostre tot, la raó de la nostra existència, el motiu de l’Acció Catòlica de l’apostolat; és l’ànima del nostre moviment fejocista.

El nostre president ens ho deia amb unes paraules sublims en el seu article no1 del nostre butlletí: el màxim ideal: Crist! Sí, és en Crist on hem de cercar la plenitud del nostre ideal, sols Ell, Mestre Diví, pot omplir la gran fretura d’amor, de vida, de llum, que anhela el cor dels joves. Sols amb Crist, en Crist i per Crist podrem estendre el nostre ideal als altres. Sols el jove que està íntimament unit amb Ell tindrà la força necessària per vèncer a si mateix, a les passions, als egoismes, als contratemps, i elevar-se a una altre natura, empelt diví en l’home, veritable deïficació, que és la gràcia. I serà quan estiguem plens d’aquesta gràcia que ens eleva i ens uneix a Déu que ens podrem llançar a la conquesta de les altres ànimes.

Sols una força divina pot subjectar i fer moure aquestes grans masses descregudes que cerquen un ideal i no el saben trobar, i serà sols quan estiguem plens del Crist que podrem comunicar la gràcia, la força divina als altres; i serà sols quan el nostre grup compti amb un estol de militants amb intensa vida de pietat que ens podrem llançar a la conquesta decidida, per Crist no sols dels joves que ja segueixen el nostre moviment sinó de tota la joventut de casa nostra, perquè fent-nos nostres les paraules de Sant Pau podrem dir: No som nosaltres sinó que és el Crist que viu en nosaltres. Tot ho podrem en el Crist!

Cal que ens formem el convenciment… (la il·lusió) que els joves cristians salvarem la Pàtria. És un fet que serà indiscutible quan siguem la selecció (tan petita en nombre) que vencerà el mal, no amb sublimacions ni amb lluites sinó amb la caritat, amb el foc sant de l’Amor, amb Déu.

Aquest organisme admirable que és el nostre grup des d’ara tindrà un ànima per espiritualitzar-ho tot: la pietat! Tindrà una vida per vivificar-ho tot: la pietat! Tindrà un ideal sublim per fer moure tots els nostres joves: la pietat! La pietat no ha d’ésser tampoc una sèrie de manifestacions externes: la pietat ha d’ésser una cosa viscuda per tots els militants sense excepció.

El nostre Consell Federal prepara per la tardor un homenatge apoteòsic de la joventut catalana a l’Eucaristia. Ha d’ésser la manifestació plàstica de
l’homenatge continu que els militants fejocistes fan al Crist en la seva ànima portant-lo per ideal! Ha d’ésser la manifestació externa de l’homenatge continu que els grups fan al Crist portant-li joves!


Militants del Mar Blava: Un mot d’ordre! Una consigna! Pietat!

Joan Roig i Diggle
6 de març de 1936