En Joan neix a Barcelona el 1917. Va ser batejat en l'església de la Immaculada Concepció de Barcelona. Rep la Primera Comunió als 7 anys. El 1927 ingressa al col·legi dels Escolapis del carrer de la Diputació per iniciar el batxillerat. Tanmateix, el 1934, tota la família es trasllada a El Masnou i el Joan ha de deixar l’escola per posar-se a treballar. El motiu és que el seu pare pateix un greu problema econòmic i queda pràcticament arruïnat. És un cop molt fort per a la família i per a ell, que veu truncades les seves il·lusions de futur.
És a El Masnou on en Joan comença a viure a fons la seva fe, la seva relació amb Déu. Tot i treballar durant el dia a Barcelona i estudiar a les nits, no deixa d’anar a missa cap dia, i també passa llargues estones pregant a la capella. Comença a donar catequesi als infants de la parròquia de Sant Pere d’El Masnou i s’integra a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, on troba una comunitat i una missió: portar Jesús als altres.
Tots comencen a veure en aquell jove ros quelcom d’especial. I és que dins del Joan crema la flama d’amor a Déu i als seus germans, que es desborda en un gran desig evangelitzador i de millora de les condicions de vida dels seus germans més desafavorits. Estudia la doctrina social de l’Església per encarnar-la i difondre-la, convençut que és l’únic camí vàlid per combatre la desigualtat social i promoure la dignitat de totes les persones.
El 1936 esclata la Guerra Civil espanyola, que porta a la crema generalitzada d’esglésies i la persecució fins la mort de religiosos, sacerdots i “cristians de missa”. En Joan queda desolat en no poder evitar la crema de l’església de Sant Pere. Tot i Ia situació, decideix no amagar-se i seguir treballant per mantenir la seva família. Cada dia s’exposa anant i tornant amb tren i rebent l’eucaristia d’amagat.
L’ 11 de setembre el seu Director espiritual, Mn Pere Llumà, li confia l’eucaristia perquè pugui portar la comunió a alguns veïns de El Masnou i “pel que pugui passar”. Aquella mateixa nit és apresat i assassinat, no sense abans consumir el Cos de Crist, que li dóna la força per perdonar els seus botxins I afrontar amb serenitat el martiri. Les últimes paraules a la seva mare, d’origen anglès, són “God is with me”, amb un somriure als llavis.
La famiglia Roig i Diggle. Da sinistra a destra: Maud (la madre) con M. Lourdes, Ramón (il padre), Beatriu e Joan.
Casa dei Roig e Diggle a Barcellona, dove restano a vivere fino al 1934.
Parrocchia di Sant Pere del Masnou dove Joan assisteva alla messa tutti i giorni.