Vida

Biografia d’en Joan Roig


1917

Neix en Joan Roig i Diggle

Al carrer de Mallorca num. 310 de Barcelona, neix en Joan Roig i Diggle, fill de Ramon Roig i Font de Barcelona i de Maud Diggle Puckering, nascuda a Barcelona, però filla d’anglesos. És batejat a la parròquia de la Puríssima Concepció.

1920

Escola Primària

En Joan assisteix a l’escola primària al carrer del Bruc-Provença. La família Roig i Diggle, que aleshores ja té tres fills –Beatriu, Joan i M. Lourdes–, inicia l’anada als estius a Premià de Dalt, a una casa coneguda com a Can Sastre.

1921

Sant Josep de Cluny

En Joan ingressa al col·legi de Sant Josep de Cluny en el seu mateix barri. Aviat destaca per la seva aplicació i obté premis i medalles pel seu bon compartament. Les seves professores l’elogien freqüentment i el citen com alumne exemplar.

1924

Primera Comunió

Rep la Primera Comunió als set anys, al mateix col·legi de Sant Josep de Cluny, juntament amb la seva germana Beatriu. La seva mare, Maud, s’emociona profundament en observar que el seu fill de 7 anys manifesta una gran vida interior i un intens amor a Déu.
Finalitzat el primer ensenyament, ingressa al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Salle, al carrer Comtal. La seva mare l’acompanya cada dia en els quatre viatges d’anada i tornada del col·legi; en un d’ells el Joan li expressa el desig de ser missioner. “El meu amor de mare –explica la Maud– em feu dir: ‘No et sembla que aquí, a la nostra terra, entre els teus, hi ha molt de bé a fer o moltes ànimes per convertir, encara?’. Ell no respongué res: quedà, però, pensatiu.”

Martiri

«God is with me!»


Ens hem de situar en l’any 1936. El 18 de juliol de 1936 comença la guerra civil espanyola, que desencadena també una violenta persecució contra l’Església catòlica. Joan Roig Diggle té 19 anys i viu amb la seva mare i les seves germanes a El Masnou. És cristià i no se n’amaga. A El Masnou tothom ho sap, perquè el veuen sovint resant al temple parroquial. Joan estimava l’església parroquial de Sant Pere i havia arribat a dir que, si anaven a cremar-la, ell es lligaria en braços en creu al temple, i que l’haurien de cremar a ell també.

Això és el que va repetir Joan Roig al vicari de la parròquia amb qui va parlar aquell dia 18 de juliol. El jove, primer, va demanar al sacerdot que el volgués escoltar en confessió. Després li va dir que estava disposat a morir màrtir i que aquella nit volia quedar-se a la rectoria, annex al temple, per veure què passaria. Només l’autoritat del rector de la parròquia va poder aconseguir que se n’anés a dormir a casa seva. Joan vivia aleshores a El Masnou amb la seva mare i les seves germanes. Finalment, l’església d’El Masnou va ser cremada i profanada. Joan Roig no va poder salvar el temple, però va fer una obra molt més gran i va rebre la gràcia de ser un màrtir de Crist. En aquells temps de persecució anticristiana era molt perillós ser conegut com un “jove de missa”, com es deia d’en Joan a El Masnou.

Joan Roig era, a més a més, un membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), un moviment cristià juvenil molt actiu en aquells anys a Catalunya, i molt perseguit en aquells moments; alguns perseguidors confonien els “fejocistes” –nom popular de la membres de la FJCC- amb el nom de “feixistes”, i els joves d’aquell moviment eren acusats d’una ideologia que estava a molts anys llum del que ells defensaven.

El dia 11 de setembre de 1936 Joan Roig va anar a veure el seu director espiritual, que era un sacerdot molt conegut a Barcelona com a mestre espiritual, Mn. Pere Llumà, que fou molts anys un dels confessors del Seminari Conciliar de Barcelona. En aquells temps Mn. Llumà era un dels sacerdots que animaven espiritualment els joves fejocistes, i que eren coneguts com “els sacerdots amics dels joves”. Mn. Pere Llumà, atenent a les circumstàncies de persecució d’aquells moments, va decidir confiar a Joan Roig l’Eucaristia, el Pa consagrat en la missa que és el cos de Crist. Tant Joan, com segurament el mossèn, van tenir el pressentiment del que podia passar. Joan, portant amb ell el Crist, se’n tornà aquella tarda a casa seva a El Masnou.

Però aquella mateixa nit, davant del domicili del jove, es varen sentir fortes frenades de cotxe i poc després uns cops molt forts i crits davant la porta del seu domicili. Joan, en aquells moments, molt conscient del que li podia passar, va combregar amb l’eucaristia que li havia confiat Mn. Llumà. Podem imaginar el que Joan va dir al seu Senyor i al seu Déu en aquells moments. Tanmateix, els crits dels que picaven a la porta, eren cada vegada més forts. Joan, sense perdre la serenitat, va anar ell mateix a obrir la porta, i abans, com per donar ànims a la seva mare, li va dir: “Deixa’ls per a mi”. Entraren apuntant-lo amb pistoles i el portaren al dormitori. Ho registraren tot, buscant armes i potser coses de valor. Finalment, decidiren portar-se’n el jove. Joan, molt tranquil, li va dir a la seva mare: “Tranquil·la, vaig a casa de X…, si hi he d’anar”. I va afegir amb la llengua de la seva mare: “God is with me” (“Déu és amb mi”).

Se’l varen endur en cotxe primer a Barcelona, a buscar el seu pare, a casa del seu tiet. En Joan no va sortir del cotxe, mentre el grup saquejava i cremava els objectes religiosos de la casa dels seus tiets. Però no van trobar el seu pare a la casa. Des d’allà van portar a Joan Roig cap al cementiri de Santa Coloma de Gramenet. El van fer baixar del cotxe i el van posar davant dels murs del cementiri. El grup va agafar les armes i li va disparar cinc trets al cor i un al cap. Joan, abans de morir, els va dir: “Que Déu us perdoni, com jo us perdono”.

Els mateixos que el van assassinar varen quedar impressionats pel coratge d’en Joan… “Aquell jove ens parlava serenament”, va comentar després un del grup. I un altre va afegir: “Aquell jove ros era un valent”. Era la matinada del 12 de setembre de 1936.

Escrits

Textos d’en Joan Roig i Diggle

06/03/1936

Ara més que mai

Revista Flama, núm. 206

Descarregar

06/03/1936

Vida...!

Revista Flama, núm. 206

Descarregar

Camins de Llum!

Article inèdit

Descarregar

04/1944

Fragment d'una ponència

Revista Santa Madrona, núm. 41

Descarregar

1936

Sols

Escrit original

Descarregar

14/04/1936

Carta de Joan Roig i Diggle

a Salvador Monpar

Descarregar