Camins de llum

Joan Roig i Diggle


Sense caure en un pamfilisme beoci que suprimeixi de fet les sancions
eternes, hem de creure que el Crist és el Redemptor de tots els homes, i
que no tots arriben a igual edat al copsament de la llum plena. Però
Sant Joan ens diu que Jesucrist és la llum vera que ve en aquest món a
il·luminar tots els homes, i aquestes paraules tan repetides no tindrien
sentit si tots, pecadors, incrèduls i seguidors de religions falses, no
rebéssim la influencia de la llum de Crist, que els guiés per camins
misteriosos envers la coneixença i l’amor del Déu veritable.

Tots coneixem homes descreients que fan moltes obres bones, i fins que
observen una conducta moral que alguns creients descurosos podrien
envejar. Doncs tota obra bona, fruit que és de la natura en tant que
divina, va naturalment adreçada a Déu com a últim fi de l’home envers
la llum que ha de constituir la seva felicitat definitiva. I si això seria ja
ver en la natura pura, bé podem creure que en la natura elevada –que
s’ha vist incorporar el Fill de Déu entre els seus membres per posar el
llinatge en contacte amb Déu i transmetre-li la vida divina– aquesta
orientació de la bona obra envers Déu es tota propensa a prendre un
caràcter sobrenatural. El Crist, amb la gràcia de la seva llum, inspira,
ajuda, completa i adreça les bones obres del descreient, el qual, sense
saber-ho, és menat per camins, adés de goig, adés de tribulació envers
aquella fe i aquella subjecció de tot l’ésser a una disciplina ara per ell
desconeguda, potser oblidada. Els camins de Damasc, il·luminats del
llampegueig interior, són més freqüents que no creu la nostra ceguesa.

És clar que l’home pot resistir a la llum, i que molts descreients hi
resisteixen anys i lustres. Ens cal tanmateix respectar els designis
divins. Déu no dóna sempre la llum plena, ni planteja en termes crus el
problema de la fe: prepara camins molt remotament, reservant la
revelació completa per al moment de tribulació, que potser per alguns
no serà fins la tribulació definitiva de la mort, però ens semblaria
indubtable que no deixa d’arribar a cap incrèdul… per a expressar el seu
coneixement de totes les coses, desprès s’ha trobat davant el món com
davant d’un enigma, i fins moltes vegades com davant una gran energia
hostil.

Com en el món interior, també en l’exterior, l’obra de Crist és de
redempció. L’Home, fill de Déu i vivint en plena pau de família, és el
germà gran de la Creació material, i si l’harmonia de l’home en avall,
continuava trencada, no hi hauria pau en la llar divina del món, on tots
els éssers han de contribuir harmònicament a l’himne de la glòria del
pare. Potser fou per això, per donar-nos una prova anticipada del domini
dels elets sobre el món material, que el Redemptor caminà sobre les
aigües, i calmà les tempestats amb l’imperi de la seva paraula, i
multiplicà els pans i expandí damunt tota mena de criatures la
benedicció abundant del miracle. Quan anomenem Jesucrist redemptor
del món, expressem una veritat més ampla del que ens pensem, l’abast
de la qual no comprendrem del tot sinó en la situació definitiva de la
humanitat, quan la creació, assolida aquella llibertat per que sant Pau la
sentia gemegar, serà en mans de l’home instrument dòcil i joiós de la
glòria de Déu i de la felicitat de les criatures racionals.

Joan Roig i Diggle
Article inèdit sense data